Amb 50 anys ha canviat el model econòmic de les Illes Balears, abans era una comunitat agrícola, i avui és una comunitat que es manté sobretot pel sector turístic. Més del 70% de la població es dedica als serveis.
SECTOR PRIMARI
El sector primari, que inclou agricultura, ramaderia i pesca, i aqüicultura, és poc representatiu a les Illes Balears; només aporta un 1% de la riquesa de la regió. Per tant trobarem molts pocs paisatges agraris. Abans de l’arribada massiva del turisme l’agricultura i la ramaderia eren activitats bàsiques de la vida diària de l’illa.
L’agricultura és un sector difícil per les característiques del territori. A l’arxipèlag balear hi plou poc, sobretot a Eivissa i Formentera, i tampoc hi ha cap riu, només quan plou es formen alguns torrents. Cada illa té un relleu geogràfic diferent, amb zones desèrtiques, pendents, planes, etc. Les característiques del sòl fan que els conreus més freqüents siguin els de secà amb cultius que resisteixen les sequeres de l’estiu, com per exemple l’olivera o l’ametller. El conreu de secà utilitza mètodes més antics i per tant no produeix tant com pot fer-ho el de regadiu; tot i així a les illes també tenen cultius de regadiu, però en menys extensió.
Per solucionar aquesta baixa rendibilitat, l’agricultura s’ha anat adaptant i han augmentat la producció de vins, pa, productes làctics i fruits secs, entre d’altres, per millorar l’economia.
Al contrari del que podria semblar, la pesca no és una activitat principal de l’economia de l’illa, i si la comparem amb altres regions de la península, és gairebé insignificant. Això no vol dir que no es pesqui, però no aporta una riquesa important a l’economia general de la comunitat.
Les persones que s’han dedicat al camp tota la seva vida s’han anat fent grans i les noves generacions no han agafat el relleu, sinó que han deixat els camps per buscar feina a les ciutats. Aquesta desaparició poc a poc dels agricultors ha provocat que es comencessin a fer altres activitats lluny del sector primari. 
A les Balears la població agrària activa és només del 3 %, mentre que a Espanya està a més del 10%.
Les explotacions agràries que trobem a les illes són petites o mitjanes, i poc rendibles, és a dir, no produeixen gaire. Quan parlem de l’agricultura com a activitat econòmica, suposem que ens ha de donar beneficis, però si amb ella només podem sobreviure i no en sobra per vendre i fer negoci, deixa de ser una activitat econòmica rendible. Això a les illes passa per tres raons:
• les característiques de la terra de secà
• hi ha pocs pous
• l’efecte de la salinització
SECTOR SECUNDARI
El sector secundari engloba l’activitat industrial, la construcció i també la producció d’energia, el qual aporta un 19% del PIB.
Les Balears han tingut des de fa molts anys tradició de productes artesanals, així la indústria pròpia de la regió és el tèxtil, el cuir, el calçat, la fusta, el metall d’artesania i la bijuteria.
Malgrat tot la indústria més important és la construcció. Aquest sector no només s’ha mantingut, sinó que ha anat pujant a causa dels projectes urbanístics que s’han fet per tenir les ciutats a punt per rebre els turistes. Així s’han creat i arreglat cases, apartaments, hotels, restaurants, ofertes d’activitats d’oci i també infraestructures en general.
Malgrat tot la indústria més important és la construcció. Aquest sector no només s’ha mantingut, sinó que ha anat pujant a causa dels projectes urbanístics que s’han fet per tenir les ciutats a punt per rebre els turistes. Així s’han creat i arreglat cases, apartaments, hotels, restaurants, ofertes d’activitats d’oci i també infraestructures en general.
La industrialització, però, no és igual a totes les illes. Menorca és l’illa on podem trobar més indústria, en canvi a Eivissa i Formentera gairebé no n’hi ha, i la que hi ha està relacionada amb el turisme, a més de l’explotació de les salines.
SECTOR TERCIARI
En aquest sector econòmic trobem les activitats que no produeixen béns materials, com fan el sector primari i secundari. Ofereixen serveis a la població.
Hi ha molts tipus de serveis: educació, sanitat, transports, investigació, comerç, oci, i molts altres. Aquestes feines no demanen estudis superiors i normalment no estan gaire ben pagades.
El sector dels serveis genera el 80% de la riquesa de les illes i el servei més important que hi ha és el turisme. Les Illes Balears són el destí turístic de visitants d’Espanya i tot el mediterrani. Si caminéssim pels carrers de qualsevol ciutat de les balears segurament ens trobaríem molts turistes alemanys, força anglesos i alguns espanyols i francesos. Però això no és així durant tot l’any, la majoria de visitants arriba amb el bon temps.
Les illes més visitades són:
- Mallorca
- Eivissa
- Menorca
- Formentera
Què provoca el turisme
Les persones que viatgen a un lloc necessiten menjar i dormir, i ja que viatgen aprofiten per conèixer la regió, per tant poden visitar museus, espais naturals protegits, fer activitats de lleure i comprar algun record. Això fa que es creïn més restaurants, bars, hotels, albergs, botigues, i activitats d’oci perquè els visitants es trobin a gust i puguin conèixer l’illa i la seva població.
A vegades es crea el turisme de masses, que és un tipus de turisme que porta moltes persones a un mateix lloc de vacances. És un turisme poc exigent que busca sol i platja a preus molt baixos. Això ha passat sobretot a llocs de costa com el Mediterrani i les Illes Balears on quan arriba la calor i el bon temps s’omplen de visitants. Sovint hi ha massa visitants per l’espai i els serveis que té la regió per cobrir les necessitats dels seus habitants fixes. És per això que s’anomena turisme de masses.
A vegades es crea el turisme de masses, que és un tipus de turisme que porta moltes persones a un mateix lloc de vacances. És un turisme poc exigent que busca sol i platja a preus molt baixos. Això ha passat sobretot a llocs de costa com el Mediterrani i les Illes Balears on quan arriba la calor i el bon temps s’omplen de visitants. Sovint hi ha massa visitants per l’espai i els serveis que té la regió per cobrir les necessitats dels seus habitants fixes. És per això que s’anomena turisme de masses.
Aquest model de turista ha activat el creixement econòmic, que sempre és positiu, però ha provocat la destrucció ràpida de recursos naturals, el domini del sector terciari, el desenvolupament excessiu dels serveis, etc.
Per què ha evolucionat tant el sector turístic
- La durada de la setmana de 5 dies de feina o escola, i dos dies de cap de setmana lliures. Vacances llargues durant l’any com són Nadal, Setmana Santa, ponts i estiu.
- La societat del benestar: la gent sap que hi ha unes ajudes per quan ens fem grans o per si tenim algun problema de salut, per això ja no han de guardar un raconet de diners per si els passa alguna cosa. Poden gastar-s’ho en viatjar.
- La millora dels transports per terra, mar i aire fa que sigui molt més fàcil arribar a qualsevol illa i moure’ns per dintre.
EL TURISME
